En aquells dies, Naaman de Síria baixà al Jordà i s’hi banyà set vegades, com li havia dit Eliseu, l’home de Déu. La pell se li tornà com la d’una criatura i quedà pur de lepra.
Llavors se’n tornà amb tot el seu seguici cap a l’home de Déu, entrà a casa d’ell i, dret al seu davant, li digué: «Ara sé ben bé que, fora d’Israel, no hi ha cap altre Déu enlloc més de la terra. Per favor, accepta un present del teu servidor.»
Eliseu li digué: «No acceptaré res. T’ho juro per la vida del Senyor, davant del qual estic sempre, a punt per servir-lo.» Naaman insistia que admetés el present, però Eliseu s’hi negà.
Llavors Naaman digué: «¿Permets que el teu servidor carregui dues mules de terra d’aquest país? És que d’ara endavant el teu servidor no oferirà cap holocaust ni cap altra víctima a altres déus, sinó només al Senyor.»

2Re 5,14-17

Salm Responsorial

Sl 97,1.2-3ab.3cd-4 (R.: 2)

Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu
Estimat, pensa que Jesucrist, del llinatge de David, ha ressuscitat d’entre els morts.
Aquesta és la bona nova que jo predico, i per això he de sofrir fins trobar-me empresonat com si fos un malfactor. Però les presons no poden encadenar la paraula de Déu.
Jo ho suporto tot per amor dels elegits, perquè ells també aconsegueixin la salvació i la glòria eterna que Déu ens dóna en Jesucrist.
Això que diem és ben cert: Si morim amb ell, també viurem amb ell; si som constants en les proves, també regnarem amb ell; si el neguem, ell també ens negarà; però, com que no pot negar-se ell mateix, ell continua fidel si nosaltres no li som fidels.

2Tm 2,8-13

Lectura de l'evangeli segons sant Lluch

Un dia, Jesús, tot anant a Jerusalem, passava entre Samaria i Galilea. Al moment que entrava en un poblet li sortiren deu leprosos, que s’aturaren un tros lluny i cridaren: «Jesús, mestre, apiadeu-vos de nosaltres!» En veure’ls Jesús els digué: «Aneu a presentar-vos als sacerdots.»
Mentre hi anaven, quedaren purs de la lepra. Un d’ells, quan s’adonà que estava bo, tornà enrere donant glòria a Déu amb grans crits, es prosternà als peus de Jesús amb el front fins a terra i li donava gràcies. Era un samarità.
Jesús digué: «No eren deu els qui han estat purificats? On són els altres nou? Només aquest estranger ha tornat per donar glòria a Déu?» Llavors li digué: «Aixeca’t i vés-te’n. La teva fe t’ha salvat.»

Lc 17,11-19

"Som també leprosos nosaltres?"

La lepra és un tipus de malaltia desagradable a la vista. Això fa que la gent s’aparti dels leprosos i més quan es pensava, com en temps de Jesús, que s’encomanava. Per això en la legislació d’Israel els leprosos eren declarats impurs i havien de viure apartats del culte i de la relació habitual amb altres persones: eren uns marginats totals. En temps de Jesús era una malaltia bastant estesa. Per això no ens estranya que tant la primera lectura com l’evangeli ens en parlin.
La primera lectura ens narra la guarició del leprós Naaman després de banyar-se al Jordà. Llavors vol recompensar el profeta Eliseu però aquest no accepta cap present del general sirià, no s’aprofita de la curació: No acceptaré res. T’ho juro per la vida del Senyor. Però aquesta guarició provoca la conversió de Naaman: D’ara endavant el teu servidor no oferirà cap holocaust ni cap altra víctima a altres déus, sinó només al Senyor. Arriba a la fe.
A l’evangeli, Jesús guareix deu leprosos però només un d’ells, quan s’adonà que estava bo, tornà enrere donant glòria a Déu, es prosternà als peus de Jesús i li donava gràcies. Els altres nou ni se’n recorden de qui els ha curat. Per això diu Jesús: No eren deu els qui han estat purificats? On són els altres nou? Només aquest estranger ha tornat per donar glòria a Déu? I un cop més Jesús alaba la fe d’un samarità: La teva fe t’ha salvat. El samarità, que era doblement impur per a un jueu per la seva religió i la seva lepra, és l’únic que manifesta la fe autèntica i es mostra agraït al Senyor. Ser curat de la lepra era tornar a la vida com una persona. Podem dir que fa realitat el que diu Pau que demana que els elegits aconsegueixin la salvació. Ell ha aconseguit la salvació més enllà de la guarició física. La nostra lepra és tot allò que ens margina o margina els altres: l’avarí cia, el tancament en nosaltres, les crítiques als germans, la condemna dels qui són diferents... També Jesús ens ha d’alliberar de la nostra lepra.

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi